Fa uns anys, els divendres, a part de ser divendres, em regalaven uns segons de plaer. Quan trobava
El 9 Nou a la taula de la cuina el primer que feia era girar-lo, mirar la contraportada i llegir la columna del mestre Montagut. Hi ha gent que simplement escriu i hi ha persones que escriuen amb alguna finalitat. El Santi Montagut, escriptor granollerí de tota la vida, no et deixa indiferent. Sovint començava a llegir i reia pel simple fet que ironitza les quotidianitats i no té péls a la llengua i a mi això, m'encanta.
Actualment col·labora a la revista del Vallès i al diari digital naciodigital. Sense més presentacions, us convido a llegir la entrevista que li he fet. Gaudiu-la!
Un llibre: El Quixot, sonets de Shakespeare, el quadern gris o les hores de Pla, les memòries de Sagarra...
Un escriptor/poeta: Pla i Machado
Una cançó: Ne me quitte pas
El proper projecte: Escriure contes
Un ritual: Fer un petó a la meva filla quan la veig
M’agradaria viure a…Donostia, Cadaqués, Ciutadella, Roma.
La meva feina… a vegades penso que tot es podria fer molt més fàcil, més senzill, sovint la burocràcia és buscar problemes a les solucions
Granollers amb dues paraules: Ciutat intermitent
La gent del Vallès és… gent que no valora prou la seva terra. Cal dir a crits i de tant en tant: "Sóc del Vallès, collons!"
La Fira de l’Ascensió la trobo…decadent però d’una decadència gens atractiva.
I la Festa Major de Granollers em transmet…les ganes que tenim de passar-ho bé. La la la. Ha ha ha. Glu glu glu. Visca els blaus, visca els blancs. És una festa ben pensada, ben trobada, ben parida...però tampoc cal exagerar.
Una frase:
“Els quatre punts cardinals són tres: Nord i Sud”. Reflecteix bastant bé el meu caràcter despenjat, despistat, fora de formalismes, escèptic i un pèl (més d’un) surrealista...
A quina edat tornaries? Als 19 anys o potser aniria als 53.
Un cap de setmana perfecte seria.... per exemple un mes de juny en una casa rural a prop del mar amb trenta persones triades per mi i un cop fossin totes dins la casa i felices...agafar-ne una i (pum!) fugir.
Com afrontes la situació actual? Amb el convenciment de què estem vivint un moment històric (crisi i alliberament nacional) important i que se’n parlarà durant anys i anys.
La societat va faltada d'…ajuts que ens obrin els ulls i ens facin veure nous camins per a ser feliços
Un petit plaer: Escoltar una cançó d’aquelles de pell de gallina dins una banyera plena d’escuma i amb llum d’espelmes.
Un color: Blau anyil
Un gust: El de l’orxata un 11 d’agost al centre de Granollers. el de la xocolata negra. el del bon cafè.
Dolç o salat: Dolç-prohibit.
Quan fa bon temps m’agrada…estirar-me panxa amunt, a la nit, i mirar el cel.
Escriptor sincer de
paraules directes i punyents. Com et definiries a tu mateix?Jo no sóc ni carn ni peix sinó tot el contrari. Jo
encara no sé qui sóc però, saps? No sé qui sóc però em caic bé i em considero
un dels meus millors amics. Això és importantíssim, fonamental. Has d’estar bé
amb tu mateix i tenir paciència. Sempre he viscut molt bé i tot és gràcies no a
béns materials sinó al fet que tinc prou clares una sèrie de coses
importantíssimes per anar tirant. I perdona si m’estic posant una mica llibre
d’autoajuda o de creixement personal que tan poc m’agraden.
Però, com dirien els
avis, les garrofes te les guanyes fent d’oficial de notaria. Com compagines les
dues feines? Mai faré bé com voldria cap de les dues mentre hi hagi l’altra.
Què t’aporta cada una
? Una m’aporta diners, una visió real de la vida, la possibilitat d’ajudar en
algú (costa), conèixer moltes injustícies d’aquest sistema, observar que encara
hi ha classes socials molt diferenciades, parlar amb tot tipus de gent,
adonar-me que som uns artistes en complicar una cosa tan senzilla com és la vida...L’altra,
mentre cobri poc pel què escric, em fa volar. I aquest és un dels meus
objectius a la vida (piu piu piu).
Quin és el millor
moment del dia per escriure? Les 11 hores i 47 minuts.
Com és un dia del Santi Montagud? Dutxa, treballar, dinar, treballar, passejar, sopar,
llegir o escriure, dormir, somniar.
Com t’agradaria que fos? Dutxa, passejar, riure, llegir, dinar, xerrar,
passejar, sopar, llegir, escriure, pessigolles maques amb algú molt concret i
somniar despert i somniar adormit.
Quines reaccions t’agrada aconseguir dels teus
lectors? M’agrada provocar, excitar, provocar rialles, provocar tristesa, provocar
felicitat i odi. M’agrada pessigar perquè reaccionin. El pitjor per a una
persona que crea és no provocar res. La indiferència és terrible.
Esgarrapades és un recull d’articles a
la premsa que t’han publicat. La situació actual podríem dir que ens ha fet
tornat més esquerps i per tant “esgarrapem” més? Esgarrapem i encara hem de fer-ho més. Hem
d’esgarrapar furiosos o enamorats, cal treure les ungles i esgarrapar l’esquena
de la parella, dels amics o la jugular dels cretins els papanates que ens
envolten.
La poesia és un gènere que el públic encara no s’ha
fet seu. Per què? Consideres que en tenen la “culpa” Espriu o Pla? La poesia pot estar de moda però en general no agrada.
O, millor dit, no és que no agradi és que hi ha altres prioritats. Hi ha el
Gran Hermano y su puta madre, el Barça, el banyador d’en Falete, els cotxes i
les cases de luxe, Caixabank, els diaris esportius, les revistes del cor. El
públic mai es farà seva la poesia, la bona poesia. Naturalment que sempre hi
haurà rap vomitiu o cançons d’en Perales o de l’Iglesias que agradaran molt.
Sempre hi haurà un fil-poètic de la sensibleria estàndard.
Què hi falta al Vallès? El mar, sense cap mena de dubte, ens falta el mar.
Si et toqués la loteria, la teva vida canviaria? I tant que sí. Ja saps allò de què els diners no donen
la felicitat...hi ha un frase que sempre m’ha fet gràcia que diu:
"Hi ha coses molt més importants que els diners però, són tan
cares....".
