Boleta peluda amb un morro sempre mullat. Mirada penetrant a l’espera d’alguna moixana, un tros de galeta o ganes de jugar. Però ja no hi ets….
Quan arribi a Marata hi faltarà algú. Quan arribi la Ivet cridarà “Nuuuuu” i no sortiràs d’enlloc. El papa no et vindrà a tancar a la nit ni l’esperaràs impacient per rebre la teva galeta. A qui faré tornar boig ara, tot incitan-te a córrer pel jardí com un boig? Qui em vindrà a llepar el nas mentre estigui estirada a l’herba?
Recordo el dia que et vam venir a buscar amb la mama. Hi eres tu i el teu germà. Jo vaig voler que fossis tu. “Massa pelut”, va dir la mare. “Que no, que aquest és més espavilat, ja veuràs”, vaig contestar-li. I no m’equivocava…
Nuk, has tingut una mort injusta i molt dolorosa. Sento molta pena i sobretot ràbia i impotència. Siguis on siguis descansa en pau i recorda que no t’oblidarem.
