dijous, 29 de desembre del 2011

Molts granets de sorra

Un poble pot ser petit o gran però no va en funció de l’extensió ni del nombre d’habitants sinó del caliu que hi crea la gent que hi viu. Quan conec a gent el primer que em pregunten és d’on sóc, la meva resposta és de Marata i la resposta d’ells és una cara d’interrogant com volent dir Marata existeix al mapa mundi? o sinó riures seguit d’un: Ahhhh, allà on hi ha 4 cases no?
Marata no són els camps de conreu, ni el bestiar, ni les cases que hi ha. Marata són les persones que cuiden aquests camps i crien el bestiar, Marata és tota la gent que hi viu però sobretot són totes aquelles persones que estan orgulloses de viure-hi i participen en la vida social i cultural del poble. I no només això, Marata també és el públic que any rere any ve a veure els Pastorets, riu per desena o dotzena vegada de les sortides del Rovelló, espera amb candeletes poder venir a la plaça de Marata per Festa Major i ens ajuda omplir el Casal en cada una de les obres de teatre que fem cada estiu.


A Marata no arribem als 200 habitants però us asseguro que el caliu que hi ha entre les persones que hi viuen i l’estima que es va enfortint any rere any ens fa ser grans, molt grans. Confiança, recolzament col•lectiu, saber que pots comptar amb cada un d’ells i sobretot sentir que és el teu lloc no té preu.
Sí, sóc del poble de les 4 cases i saps què? Que per molts anys!