La felicitat... Quina paraula tan rica i pobra a la vegada. Vivim buscant la felicitat, aquella plenitud de sentir-te bé amb tot el que fas, aquella seguretat de saber que tens gent que t’estima pel que fas i pel que ets, aquella energia i optimisme desbordant que sorgeix de trobades inesperades, de petits detalls i d’actes altruistes.
La felicitat no és efímera encara que a vegades pensem que sí. Perquè aparegui hi ha d’haver un equilibri dins nostre i hem d’intentar esborrar les ombres que ens impedeixen que la felicitat sigui completa.
Els mitjans de comunicació ens inflen diàriament d’anuncis de belleses perfectes, indrets paradisíacs i de productes que t’ajudaran a ser la persona més meravellosa del món. Els llibres d’auto ajuda pretenen ser l’antítesi d’aquests anuncis i busquen la part moral i ètica de la personalitat d’una persona. Ens fan veure que els objectes materials no fan la felicitat i els diners tampoc.
La felicitat està en un mateix i considero que el camí per aconseguir-la depèn de cada persona i del caràcter de cada una d’elles. Una colònia s’acaba, un vestit s’acaba desgastant i un cotxe que ara sembla una relíquia d’aquí 4 anys ja serà un trasto vell. Felicitats d’instants no poden fer completa a una persona per molt que pensem que si.
Bones festes! Sigueu feliços!
