Quarts de quatre d’un diumenge ensopit. Sembla ser que els núvols s’estan apoderant del cel i no volen deixar sortir el sol.
Miro per la finestra i tot i el color grisós del cel fa olor a primavera. L’alegria primaveral va arribant però costa que s’instal•li a les cases, carrers i rostres de la gent. Aquest any la primavera s’està fent esperar però encara que es faci la distreta arriba en petites dosis de calor, roselles i prats verds.
Tornem a ser a l’època on tothom sembla que vol fer esport per lluir una figura mínimament acceptable i vistosa de cara l’estiu. Les terrasses dels bars s’omplen i el dia es fa llarg. La gent sembla que no tingui tanta pressa i tingui temps de prendre la cerveseta ben fresca a sota de casa mentre l’airet estiuenc aireja les idees i cabells.
La gent somriu més o m’ho sembla a mi? Si diuen que la primavera la sang altera espero que sigui veritat perquè necessitem dosis de vitalitat i energia per afrontar la rutina feixuga que arrosseguem dia rere dia.
A vegades ens oblidem dels petits detalls de la vida i del que la mateixa natura ens ofereix.....
