Una cançó: Només una? Jim, de la Bonet; "Què volen aquesta gent" del Llach, "La tieta" del Serrat... Un moment del dia: La migdiada, per fer-la. I el matí per engegar de nou. I la nit per...tot.
El proper projecte: De llibre, no ho sé, un de riure potser. De cinema: Segon origen, l'adaptació de Mecanoscrit; de televisió, un concurs per viatjar.
Un ritual: Començar el dia fent esport, cinc minutets de migdiada per trencar el son, llegir una estona abans de dormir.
Una frase: "No caminis mai pel camí traçat, només condueix on han anat els altres" (diuen que és de Graham Bell) o "Per què cometre els errors antics si hi ha una infinitat d'errors nous per cometre" (Diuen que és de Bertran Russell)
A quina edat tornaries? Sempre he pensat que tinc 25 anys.
Un cap de setmana perfecte seria.... amb bona companyia, bon paisatge (el mar), bon clima, bon menjar i suar de plaer.
Què has aprés de la gent a través del teu ofici? Què t'han ensenyat? He aprés, entre moltes coses, que la gent que té més coses a dir és la que menys ganes té de sortir a la tele o als mitjans en general. I m'han ensenyat a callar i observar.
Com afrontes la situació actual? Amb una contradicció molt gran, amb tristesa pel pessimisme estúpid que ens envolta i lluitant perquè no m'atrapi també a mi i amb ràbia perquè estem adormits, sotmesos, acovardits i entregats a l'economia (hipoteca, cotxe, roba de moda...).
La societat va faltada de.... revolucionaris dels d'abans, que no teníen por de morir per canviar el món. Què et transmet un nen/a petit/a? Il•lusió I una persona gran? Reflexió.
Un petit plaer: Un bon vi.
Un color: Blau, més aviat cel.
Un gust: àcid
Dolç o salat: "Depèn" però si he d'escollir, salat, la dolçor ja la poso jo.
Quan plou m'agrada.... menjar cargols!
1. Per què periodisme? Perquè em van dir que la carrera era fàcil i es follava molt. Quan comença la teva trajectòria professional? La meva carrera professional va començar el març de 1984 fent de "machaca" els caps de setmana al diari Segre de Lleida.
2. Durant la teva trajectòria professional, has tocat diverses tecles: la televisió, la premsa i el periodisme d’investigació plasmat a través dels llibres Tor i Fago. Què t’ha aportat cada un dels camps i amb quin et quedaries? Jopeta, aquesta resposta necessita un llibre. Tot m'ha aportat, tot m'ha ajudar a construir-me. La premsa local va ser una gran escola (la millor i més difícil) la televisió em va ensenyar el valor de les imatges i a sintetitzar, a utilitzar les paraules precises per fer descripcions; els llibres són passió, intensitat, honestedat, paciència, com la vida. Ara em quedaria amb els llibres, són un compendi de tot i, sobretot, una lluita amb tu mateix per aconseguir que qui t'acompanyi en el viatge de la lectura, faci un viatge que no el deixi indiferent. Premsa i televisió són mitjans molt efímers mentre que un llibre és durador i creix.
3. La història de Tor va ser el ganxo per escriure una altra novel•la d’un cas conflictiu, en aquest cas del cas de Fago? El ganxo, no, potser el punt de partida. A Tor em va atrapar l'odi que es concentra en un poble petit; a Fago em va atrapar l'amor d'una germana cap al seu germà, a qui tothom veia com un assassí.
4. Quins sentiments (por, incomprensió, emoció, etc.) has viscut a l’ escriure sobre el cas de Tor i de Fago i conèixer persones com en Palanca o a la família Mainar? Necessitaria moltes pàgines per descriure tot el que he sentit i sento. Si busco coses en comú he sentit admiració per les seves lluites, ràbia per la incomprensió que els envolta, tendresa per les seves llàgrimes, impotència per com els ha tractat el sistema (que som tots) i por perquè no m'agradaria "ser ells".
5. Et sents més còmode escrivint un llibre com ara “Tor” o prefereixes la línia humorística de “El club dels perfectes”? Tot té el seu moment. Si no et sents còmode no pots fer un llibre com els que he fet. Hi he dedicat molts anys, molta vida. De totes maneres, m'ha incomodat més "despullar-me" en tots els sentits en el cas d' El club dels perfectes que no pas escriure Tor o Fago.
6. Què t'aporta la teva feina a nivell personal? La meva feina és la meva passió. Sóc inmensament feliç fent el què faig, sobretot capurant històries i escribint-les. La meva feina ha sigut i és una deliciosa (i dura) universitat de la vida.
7. Com és el dia a dia del Carles Porta? Senzill. Variat. Intens. No tinc dos dies iguals. Quan escric m'aixeco aviat, 7.30h, esmorzo, faig esport (una horeta) i miro d'escriure fins que em desconcentra la gana. Després, una migdiada de cinc o deu minuts i, tornem-hi fins que arriben els fills i els ajudo a fer deures. Al vespre, sopar en família i, si el cervell aguanta, escric fins la 1 o les 2. És un ritme intens per no perdre concentració.
8. Com treballes (amb música, ràdio, sense sorolls, etc)? Prefereixo treballar sense sorolls, tot i que viure en una ciutat, ni que sigui Lleida, implica conviure amb sorolls. Però m'agrada el silenci per concentrar-me totalment en els sorolls de la història que estic escribint.
9. El millor moment del dia per escriure és… per a mi la tarda-vespre i la nit, quan la resta d'humanitat sembla que es vagi desconnectant a poc a poc.
10. Defineix-me la teva feina en una paraula. La primera que em ve al cap és "plaer".
11. Què recomanaries a un futur estudiant de periodisme? Passió i honestedat. Tal i com va el món, especialment el de les xarxes, serà molt necessari tenir credibilitat. De bajanades i mentides en diu molta gent i sovint, en canvi, la veritat, la certesa, costa cada dia més de trobar.
Bonica entrevista ... molt bé Clara.
ResponEliminaConec i he treballat amb en Carles i penso que reflecteixes molt bé el seu tarannà, em semblava sentir-lo llegint el teu text.
Mercès!
Moltes gràcies Xavier!
ResponEliminaEls seus llibres captiven el seu tarannà el fan ser un home molt accessible i agradable.