Temps: pots anar més a poc a poc?

Agost, setembre, octubre… els fulls de calendari cauen a l’habitació i es camuflen entre fulls en brut, projectes no finalitzats, idees que vaig voler plasmar a un tros de paper innocent i records que encara fan olor a brisa d’estiu. El temps passa massa ràpid. Encara no he tingut temps d’assimilar l’últim bany a la platja o l’últim concert a l’aire lliure amb gust de cervesa de barril que ja em trobo endinsada al ritme de la rutina.
7 del matí. Surt del llit. Aixeca’t i vesteix-te!!!! Ràpid que perdràs el tren. Classes. Més classes. Idees, opinions, xerrades que es repeteixen malgrat passin els cursos, gent que canvia tot i conservar la seva essència. Cotxe cap amunt, cotxe cap avall. Presses. Maldecaps. Intranquil•litats. Crisi, puta crisi!!!!! No m’hauria imaginat mai que aquesta paraula em transmetés tanta mala llet.... Feines que no apareixen, frustracions, sensació d’injustícia cap a tu mateixa, sensació de sort cap als altres, optimisme que es converteix en pessimisme, esperances minvades... Arrrgggg!!!!
Demà serà dimarts! ;)
Bon dilluns companys!