Temps de castanyes?

7 del vespre d’un dissabte mig plujós. Asseguda davant de l’ordinador i mirant cap enfora, em pregunto: on ets tardor?
Vestida amb roba estiuenca i sense necessitat d’abrigar-me ja que el temps no ho demana, faig un viatge mental i em situo a uns 10 anys enrere.
En aquell temps la tardor es vestia de tardor i no es disfressava amb gelats ni samarretes de tirants. La tardor des dels primers dies ja desprenia una olor diferent, un clima de l’època que tocava. Els carrers es vestien de gent amb bufandes, jerseis un pèl gruixuts, parelles agafades per fer caliu, castanyeres que començaven la temporada tot fent paradetes a les places...
Ara, en ple mes d’octubre d’un 2009 calorós, la tardor només ha arribat al calendari, però no a l’armari. La gent encara no sap si continuar anant amb sabates amb els dits descoberts o optar per les botes. La jaqueta a quarts de 12 del migdia fa nosa. Fa calor!
Vull que torni la tardor que et rebia amb jerseis gruixuts de llana, on el nòrdic no feia nosa sinó que era agradable i on les castanyes venien de gust ben calentones. No com ara, que ens donen una paperina de castanyes i al cap hi tenim un bon gelat del “Jijoneru” del carrer Corró.
Tardor, apareix d’una vegada que el color morè de pell ha marxat i les ganes d’anar amb roba blanca a l’estil ibizenc han minvat.