Tu què vols ser de gran?

De petits, ens inflen el cap amb el què hauríem de ser quan siguem grans. “Nena, si vols tenir el futur assegurat fes de professora! No, no fes medicina que els metges cobren molt bé! Ui noooo, fes una enginyeria que trobaràs feina segur!” Prou!!!!!
Per què ens torturen tant amb l’estabilitat econòmica que et suposarà tal feina si després el què intenten fer-te entendre és que a la vida el que menys importa són els diners?
Siusplau, deixeu que els nens facin córrer la imaginació. Que s’imaginin conduint un avió o un cotxe de bombrers. Que si creuen que volaran com Spiderman, doncs endavant! Si es pensen que viuran en un castell com la Ventafocs, quin problema hi ha?
Ja els arribaran les desil•lusions, els maldecaps i ja pagaran la hipoteca. Ja rabiaran quan vegin que el banc no regala res i que la gent no és tan maca com quan tens 6 anys i la mare et moca i et diu que tot anirà bé.
Què faríem sense els somnis? Res!

Vanessa, i tu què vols ser de gran? Sirenaaaa!