"Malditos bastardos"

“Con un sólo objetivo: matar nazis”. Ens situem a la França nazi dels anys 40. Quentin Tarantino ha volgut girar la truita de l’assumpte i en comptes de seguir la línia tràgica de mostrar els fets tal com van ser, ha volgut aportar heroisme als no-nazis.
Després de viure en primera persona la mort dels seus familiars, portada a terme pel coronel nazi Hans Landa, Shosanna Dreyfus decideix instal•lar-se a París amb una nova identitat. La ràbia interior que sent cap als nazis va augmentant al llarg de la pel•lícula. La venjança es barreja amb l’acció constant dels “bastardos”, un grup encapçalat pel tinent Aldo Raine (Brad Pitt) on la seva missió és eliminar els nazis.

Al llarg de les dues hores llargues de pel•lícula comprovem que la superioritat nazi va minvant a mesura que els “bastardos” s’apoderen d’ells i els fan sentir miserables fins al final.
El que desencaixa una mica a la pel•lícula és la figura poc imponent de Hitler. Se’ns mostra un Hitler que crida però no crida, és a dir, en comptes de mostrar seguretat i poder cada cop que obre la boca fa riure. Pot ser que el Tarantino ens vulgui mostrar un Hitler a l’estil del programa Polònia? Seria una opció.
La fredor, la venjança, la rivalitat i l’orgull nacionalista són els ingredients bàsics per fer que aquesta pel•lícula ens deixi bon gust de boca, tal com acostuma a fer el nostre gran amic Tarantino.