La maternitat d'Elna

Hi ha dies en què no tens ganes d’escoltar conferències però et sents una mica en l’obligació d’anar-hi sigui pel motiu que sigui. Era un dijous al vespre i cansada d’un dia mogut entre classes universitàries i anglès, em venia més de gust quedar-me a casa escarxofada al sofà i mirar els últims gags del Polònia. Tot i així, vaig baixar al casal del poble disposada a escoltar a l’Assumpta Montellà: l’autora del llibre La maternitat d’Elna.
Vaig arribar al casal i vaig veure que el públic no era massa nombrós; unes 40 persones. El motiu era que s’havia convocat al públic per via e-mail i no se’n va fer massa difusió.
Assumpta Montellà va començar la conferència presentant-se com a historiadora i autora de dos llibres i seguidament va introduir la seva professió tot dient que es passava els dies a geriàtrics, bars de poble i hospitals ja que el seu públic predilecte era la gent gran.
“La meva feina és dir als avis: expliqui’m la seva vida”, així es presentava Montellà dient que no era fàcil que la gent gran t’obrís el cor de bat a bat i no plorés explicant com de dur va ser deixar tot el que estimaves a casa per marxar a un país on no eres ningú. L’Assumpta està enamorada de la seva feina i no fa falta que ho juri.
La seva manera d’expressar-se i de fer-nos entendre les històries que ha anat explorant, et fa veure que és una dona que viu al cent per cent la seva professió.
Amb ella vam poder fer un petit viatge des del 1939 fins avui en dia. Ens va parlar de l’exili de molts espanyols del 39 que van anar a parar a la platja d’Argelers i ens va explicar amb un gran detallisme totes les desgràcies i morts que hi van haver: nens que no arribaven als 15 dies de vida degut a les males condicions, fred, humitat, gana, etc. Totes les condicions que es requereixen per formar un espai semblant a un infern.
L’Assumpta explicava tot això donant noms de persones amb qui havia parlat, de fotos que havia vist, de sentiments que li havien arribat a l’epidermis i en definitiva, ho explicava com si ella hi hagués estat. Narrava els fets com una poesia. Una poesia trista i sense esperança de tota la gent que hi havia estat. Ho explicava amb tant sentiment que el públic assistent mostrava una atenció admirable cap a la feina que havia portat a terme aquesta dona. Era difícil contenir-se les llàgrimes...
Constantment ens remarcava que hi ha moltes històries ocultes com en el seu dia va ser La maternitat d’Elna, i que és importantíssim que surtin a la llum per la nostra història i per la dignitat de tota aquella gent que va patir i que ha quedat silenciada en els nostres records.
Lligant històries de l’exili i parlant de la platja d’Argelers va arribar al punt àlgid de la conferència: què era la maternitat d’Elna? Aquí va començar la seva gran feina en aquesta història. No us explicaré tot el que va dir referent a la història d’Elna perquè m’agradaria que si teniu l’ocasió d’escoltar-la ho feu. I si no teniu l’oportunitat d’escoltar una xerrada seva us recomano que llegiu algun dels seus llibres: La maternitat d’Elna o El setè camió.
L’Assumpta és una d’aquelles persones que et fan veure que els avis no expliquen batalletes i que a vegades amb petits bocins de les seves vides podem arribar a reconstruir una gran història que molts de nosaltres no sabíem ni que existia.
Dijous a la nit abans d’anar a dormir vaig pensar que vaig ser una gran afortunada de poder escoltar en persona aquesta dona tan dona que et fa reflexionar de la crueltat humana però sobretot de la dignitat de les persones.
Assumpta, jo de gran vull ser com tu....