Quarts de quatre d’un diumenge ensopit. Sembla ser que els núvols s’estan apoderant del cel i no volen deixar sortir el sol.
Miro per la finestra i tot i el color grisós del cel fa olor a primavera. L’alegria primaveral va arribant però costa que s’instal•li a les cases, carrers i rostres de la gent. Aquest any la primavera s’està fent esperar però encara que es faci la distreta arriba en petites dosis de calor, roselles i prats verds.
Tornem a ser a l’època on tothom sembla que vol fer esport per lluir una figura mínimament acceptable i vistosa de cara l’estiu. Les terrasses dels bars s’omplen i el dia es fa llarg. La gent sembla que no tingui tanta pressa i tingui temps de prendre la cerveseta ben fresca a sota de casa mentre l’airet estiuenc aireja les idees i cabells.
La gent somriu més o m’ho sembla a mi? Si diuen que la primavera la sang altera espero que sigui veritat perquè necessitem dosis de vitalitat i energia per afrontar la rutina feixuga que arrosseguem dia rere dia.
A vegades ens oblidem dels petits detalls de la vida i del que la mateixa natura ens ofereix.....
Aquesta es la nena que em va robar el cor...
ResponEliminaNo calen més paraules, aquesta és la imatge de la crua realitat d'un país, de la crua realitat que tenim al tombar la cantonada... De la realitat que pensem que tenim lluny, de la realitat que per sort o no desconeixem, però de la realitat al cap i a la fi.